Les roses d’en Paulito

Giulia Pellegrino

Hi havia un vegada un cavaller que es deia Paulito, i li agradava molt ajudar al seu pare a la botiga de roses. Només hi havia roses, roses blaves, vermelles, taronges, roses… de tots colors. Fins i tot tenien camps plens de roses.

Cada any, el rei li demanava 100 roses. Encara que al pare del Paulito no li caigués gens bé, el rei necessitava moltes roses per la festa de Sant Jordi. Però un any, el pare del cavaller, quan va anar a buscar les roses per tenyir-les de colors i perfumar-les… es va trobar amb què no n’hi havia cap. Només n’hi havia una just al mig del camp, amb una nota que posava “gràcies, P.”. El pare del cavaller es va quedar petrificat.

Aleshores, el pare del Paulito va anar-li a dir corrents que s’estava menjant una rosa. I llavors el pare li va dir: però què fas?

-Ah, no res, només olorava la rosa.-va dir en Paulito.

Llavors, el pare li va dir la mala notícia, però en Paulito va fer veure que li sorprenia. Però el pare va notar que aquell “Ohhh” d’en Paulito era fals. El pare no va semblar que s’amoinés gaire, perquè va començar a dir que havia estat el rei.

-Però ara què fem? Si el rei les volia per les deu del matí i ara són les sis del matí!

Quan el pare anava a sortir, el fill el va aturar amb la mà i li va dir:

-No, no papa! He sigut jo.

El pare li va dir:

-Vinga, va, fill, que jo ara no estic per ximpleries.

El pare va anar a dir-li al rei que per què havia robat les seves roses… però el rei li va dir que no havia estat ell i ho va jurar en nom de Sant Jordi. Llavors, el pare d’en Paulito se’n va anar tot trist cap a la botiga, perquè el rei també li havia dit que si no li portava les roses abans que el sol es pongués, el posaria a la “llista dels molts”. La “llista dels molts” vol dir que ningú de la família noble et respectarà ni et farà cas.

Però el pare, mentre caminava, es va trobar al seu fill i li va explicar tot el que havia passat. Llavors el Paulito li va dir al seu pare que era ell qui s’havia emportat totes les roses. De sobte, es va opsar la mà al melic i es va converti en drac.

-I per què t’has menjat les roses? -Va dir al pare.

I ell va dir:

-Perque no m’agrada la carn, perquè se m’enganza a les dents, i les roses, en canvi, no. Però pare, tranquil, que en tinc algunes guardades per quan toqués carn a l’escola.

Aleshores, les van anar a buscar corrents i li van portar al rei.

Conte contat, ja s’ha acabat!