Els campaments rànger d’en Max

Leo Galeto

Capítol 1: Els campaments rànger

Hola, soc en Max Bravo i us explicaré els meus campaments rànger. Tot va començar un dia a casa d’en Pau, que és el meu millor amic, i em va dir:

– Max, a tu no t’agradaria anar als campaments rànger?

I jo li vaig dir:

– No sé… potser sí o no”

I en Pau em va dir:

– Però si són una passada”.

Al cap d’uns dies en Max va rebre una trucada:

– Digui? – vaig dir.

– Hola, Max, soc en Pau, t’agradaria anar a una excursió? – em va dir.

I li vaig respondre:

– Una excursió a on?

I en Pau va dir:

– Ah, és una sorpresa!

Capítol 2: La gran sorpresa

L’endemà en Max i en Pau van anar d’excursió.

– On anem?- vaig dir.

– Ara veuràs.- va dir en Pau.

– Un moment.- vaig dir.

– Això són els campaments rànger Max.-Va dir en Pau. Jo em vaig quedar amb la boca oberta. Quan vam entrar hi havia molta gent, i un senyor va dir unes paraules:

– A veure nanos, ara estem als campaments rànger. -va dir – Haureu de superar tres proves per ser un rànger. Les proves seran: 1 fer-vos un vestit rànger, 2 fer-vos una arma i per finalitzar, la última prova, la prova número 3, lluitar amb el robot de combat.

Jo em vaig quedar amb la boca oberta i en Pau em va dir:

-Sembla difícil, però ho aconseguirem.

I jo li vaig respondre:

– Clar que sí.

Capítol 3: Les proves 1 i 2

L’endemà va començar la primera prova: construir un vestit rànger. Jo vaig pensar que hauria de ser amb escuts als braços, l’armadura seria de ferro molt fort perquè no es pogués trencar. La d’en Pau seria tota de ferro amb la closca d’una tortuga. L’arma d’en Pau seria una catana de foc i la meva seria un sabre làser com la guerra de les galàxies.

– Max, tu creus que guanyarem?- em va dir en Pau

I li vaig respondre:

– Clar que sí.

Una hora després vam dinar. Poc després vam acabar els nostres vestits rànger. Ara ja havia arribat l’hora de la veritat.

Capítol 4: La prova final

Ja tenia els vestits rànger i la meva arma ara era la prova final lluitar amb el robot de combat.

– Pau, ara lluitarem amb totes les nostres forces! – vaig dir.

– Si!! – va dir en Pau.

– A pel robot. – Vam dir els dos.

Ja havíem entrat al ring de combat en Pau i jo, ja havíem tret les armes, però el robot era inclús més gran que en Pau i jo junts! Tenia una espasa, un escut de viking i unes ungles molt afilades. Ja havia començat la lluita en Pau li va donar molts cops amb la seva catana de foc. Jo també li vaig donar molts cops amb la meu sable làser. Però res funcionava, ni cops de catana, ni cops del sable làser i ni cops de puny. El robot era massa fort, tan fort que va donar-li un bon cop a en Pau. En pau gairebé surt del ring de combat, vaig anar com un guepard i li vaig dir:

– Pau!, estàs bé?

– No puc lluitar més Max, guanya per mi.- em va dir en Pau.

Jo em vaig enfadar més que ningú perquè havien fet mal al meu millor amic i vaig començar a atacar i atacar i atacar fins que el robot va caure a terra i li vaig donar el cop definitiu. El vaig partir per la meitat i vaig dir:

– Jo, Max Bravo soc un rànger i ningú fa mal al meu millor amic.

Després van atendre mèdicament al Pau i van dir que estava bé i per fi en Pau i jo, en Max Bravo, ara som ràngers.

Fi