El viatge al passat

El 8 d’agost del 2016 es va inaugurar un hotel a França, en Pau i la seva família hi van decidir anar. A en Pau no li va fer gaire il·lusió, perquè s’havia de saltar el casal de volei, que tant li agradava.

-Pare, quan arribarem?

-D’aquí a una estona.

-D’acord. -Va dir en Pau desesperat.

Quan ja havien arribat a l’hotel:

 -Per fi hem arribat!

-Sí!

Van fer voltes pel bosc que hi havia al costat per esperar que tinguessin l’habitació lliure.

Al cap d’una hora van anar a la recepció, a veure si ja la tenien.

-Bon dia, teniu l’habitació 8 lliure?

-Sí. Quin és el vostre nom?

-Martí González.

-Doncs ja podeu anar pujant.

-Mira pare quina habitació més gran que tenim.

-Sí, és molt gran- Va dir la mare.

Quan ja van ser a l’habitació, van estar revisant que estigués tot bé. Però quan la mare se n’anava a dutxar van veure que els hi faltava les tovalloles per la dutxa.

-Pau, ves a buscar un parell de tovalloles per la dutxa, a recepció. -Va dir el pare d’en Pau.

Quan en Pau anava baixant les escales va veure una porta on deia “Prohibit passar”. Primer va pensar que no hauria d’entrar, perquè si posava això era per alguna cosa.

 “Hi entro o no? Millor no que si ho posa és perquè no es pot entrar. Però hi vull entrar”, va pensar ell.

Al final hi va entrar……

Hi havia molt de fum, no es veia res. Però al final va poder veure un portal que era de color lila, on hi havia dos botons, un de verd i un de vermell. El de color verd hi posava passat i el de color vermell hi posava futur.

Hi havia diverses fotos i escrits, que semblaven del que havia creat aquest portal, o sigui, una mena de científic. Al text hi posava:

“Saeculum 8″

“Tandem potui hanc portam creare, quae praeterita et futura per te ire permittit. Hoc me diu facere posse, ut arcanum faciam.”

“Èlia”

En resum posava: 

“Segle VIII”

“Per fi he pogut crear aquest portal, que permet viatjar al passat i al futur. M’ha costat molt poder-lo fer per això ho deixaré en secret.”

-Però, però que és el que acabo de trobar. Això no és un hotel normal.

Va decidir entrar al portal, però no sabia quin botó triar, si el del passat o el del futur, al final va decidir el del passat, per començar des del principi.

Segle VIII aC.

-QUÈEEE? On estic.

-Noi no cridis tant. -Va dir un senyor gran.

-Perdó, una pregunta a quin any estem?

-De quin planeta vens noi, encara no saps que estem al segle VIII abans de crist?

-Què? Com? Però si fa uns moments estava el 2016.

-Adeu, noi, ets molt estrany.

En Pau no sabia què estava pensant, per ell tot era diferent. Però anava mirant i va descobrir que estava a Roma, i ell no s’ho va creure.

-Perdoni, estem a Roma?

-Home sí.

En Pau va decidir fer una visita i la primera cosa que va voler fer és anar a l’amfiteatre romà. Però com que ell no havia estat mai a Roma no tenia ni idea d’on estava.

En Pau va seguir caminant, i caminant durant molta estona, fins que es va cansar i va decidir preguntar-li a una dona.

-Hola, em sabries dir on està l’amfiteatre romà? -Va dir en Pau.

-Sí, és clar!

La noia, molt amable, li va explicar per on anar i ell va poder arribar.

L’amfiteatre era gegant, en Pau estava al·lucinant perquè tot això a l’escola ho estaven estudiant.

Quan va ser davant l’amfiteatre, on feien les lluites de gladiadors, va mirar per una mena de finestra, perquè per entrar havies de pagar diners que abans es deien Denaris.

A ell no li va agradar gens, perquè només es veia sang i espases. Però abans pels romans això era diversió.

En Pau estava tan emocionat d’estar a Roma que s’havia oblidat el més important fins que es va parar a pensar, i…

-I ara jo com tornaré a l’hotel si no me’n recordo de per on he sortit ni res! Què faig, què faig? -Va dir en Pau.

-Estàs bé? -Va dir una noia.

-No gaire.

– Què et passa? 

-És que si t’ho explico et semblarà una ximpleria, i no t’ho creuràs.

-No, explica-m’ho, tu tranquil. 

-Jo he vingut del 2016 a través d’una màquina que m’he trobat a l’hotel on jo estava de vacances amb els meus pares. Hi havia un cartell on posava que no s’hi podia entrar, però jo per curiositat he entrat, sé que no ho havia de fer, però bé, he pensat malament i al final… He aparegut aquí a través d’un botó que posava passat i jo he tingut curiositat, i mira em vaig emportar un text que hi havia a una tauleta, hi posa: 

“Saeculum 8″

“Tandem potui hanc portam creare, quae praeterita et futura per te ire permittit. Hoc me diu facere posse, ut arcanum faciam.”

“Èlia”

-Quina casualitat, l’Èlia sóc jo! Sóc la filla de l’emperador de Roma. Jo un dia vaig crear un portal al meu palau i vaig escriure una nota. 

En Pau va dir:

-I em podries dir per on puc tornar a l’any 2016?

-Sí! Mira hauràs de dir unes paraules que serveixen per fer aparèixer el portal, el portal sempre apareix en llocs concrets en aquest cas apareixerà a la plaça.

-Les paraules que has de dir estan en aquest paper escrites, llegeixes bé i fort, jo me n’haig d’anar. Adéu!

-D’acord! Gràcies per tot, a tu i a l’Albus.

En el paper posava:

“Hoc magica portae videtur in platea” 

En Pau va intentar dir-les bé. El portal va aparèixer i en Pau va marxar corrents cap allà, però l’Èlia li va dir que abans de marxar amagués el paper a un lloc que li havia dit ella, i això va fer. Després sí que va poder marxar, va entrar al portal i va aparèixer a l’hotel, a recepció.

Per fi! Ja estic a l’hotel. Va pujar a la seva habitació a buscar als seus pares i quan va entrar els pares li van dir:

-Ja tens les tovalloles?

-No… És una llarga història ja us explicaré.

FI